El 12 de març de 1898, l’industrial xocolater Antoni Amatller Costa (1851-1910), va comprar una finca de 1.415 m2, en el número 101 (després 41) del Passeig de Gràcia de Barcelona, consistent en una casa de planta baixa i quatre pisos i un jardí de poc més de 800 m2. En va pagar 490.000 pessetes. Era un edifici construït el 1875 sota la direcció del mestre d’obres Antoni Robert, seguint les pautes marcades en el pla Cerdà. A l’Arxiu Municipal Administratiu es conserva un dibuix d’Antoni Robert amb l’alçat de la façana, de composició simètrica clàssica, amb accés central i dos locals comercials a banda i banda, i quatre balcons a cada pis. Segons aquest projecte l’immoble havia de constar de planta baixa i tres pisos, però en el moment de la construcció se n’afegiria un quart, que va haver de ser legalitzat finalment per Antoni Amatller.


Antoni Amatller va encarregar la remodelació de l’edifici que havia comprat, per tal de convertir-lo en la seva residència, a Josep Puig i Cadafalch (1867-1956). Format a l’època de la Renaixença, l’arquitecte, polític i historiador de l’art tenia una particular concepció arquitectònica. En els seus escrits explica que Catalunya era un país que havia estat una de les potències de la Mediterrània medieval i que, havent passat per alguns segles de decadència, havia recuperat la seva potència econòmica al llarg del segle XIX gràcies a la industrialització. El país necessitava projectar una nova imatge, mitjançant una arquitectura moderna (d'aquí vindria el Modernisme) que poses de manifest l’empenta recuperada de la societat catalana; una arquitectura evocadora de les glòries del passat, prenent com a base les arts tradicionals per adaptar-les als nous materials i a les noves necessitats. Per aconseguir-ho era imprescindible comptar amb la col•laboració dels tallers artesanals que, ressuscitats i fortificats pel renaixement literari i històric, conformaven el col•lectiu capaç de convertir els projectes dels arquitectes en realitat. Participaven, així, en les tendències més innovadores que estaven transformant les capitals europees.

La intervenció de Puig i Cadafalch va donar lloc a una transformació radical de l’edifici, comportant
  • l’enderroc i recomposició de la façana,
  • la construcció d’un estudi fotogràfic al terrat,
  • reestructuració i redecoració de la planta baixa (incloent la caixa d’escala principal),
  • canvis substancials en la distribució i redecoració integral del pis principal,
  • la incorporació d’un ascensor elèctric i la instal•lació d’una plataforma giratòria per a l’automòbil del propietari i
  • la rehabilitació de cuines i quartos de bany de tots els habitatges

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostrapolítica de cookies, cliqueu l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR